amic

Els mallorquins tenen un refrany molt maco: En doblers i amistat, la meitat de la meitat.

En els dos casos, un se’n dóna compte quan ha de fer d’ells una necessitat imperiosa, quan per causes físiques o psicològiques necessitem diners o algú que ens acomboï en un moment difícil de la nostra vida.

Pel que fa als diners, normalment són els familiars els que et prometien ajuda i ara no poden (o no volen) el que amb paraules van dir i en fets neguen.

Pel que fa a l’amistat, sembla que una trucada o un e-mail requereix un camí neuronal que s’ha marcit en un dia. Però si els amics han de ser-ho per pura conveniència, millor que no passin el mal tràngol de donar-te el copet a l’esquena. Ni un mateix vol compassió.

El millor amic és aquell que sabent que estàs sol, et convida a la seva taula la Nit de Nadal, com em va passar ahir. Tota la vida ho serà.