salvació


Avui parlaré de mi.

Aquesta nit passada vaig sortir amb un amic i es va emborratxar de tal manera que a les quatre estàvem en un parc de Girona, ell traient tot el sopar i jo ajudant-lo. De cop i volta es va estirar a la gespa i volia adormir-se.

Malament. Amb la fred que feia, el terra gelat i l’estat en que es trobava, en deu minuts em tenia una hipotèrmia i no era qüestió de que per Nadal perdés un bon amic. Així doncs, tenia deu minuts per què no s’adormís i fer dos coses: salvar-lo o avisar a una ambulància.

Primer, el vaig posar de cantó per què no s’afogués amb els vòmits. Després el vaig obligar a aixecar-se (allò del parell d’hòsties funciona) i el vaig portar al cotxe. Allà va dormir tres hores, fins que, recuperat, el vaig portar a casa seva.

Vaig estar doncs, tres hores amb el cotxe engegat, amb la calefacció donada i un amic roncant amb el cap recolzat a la meva falda, per tant, sense moure’m. Però em penso que el vaig salvar d’un greuge pitjor.

Quin dia de Nadal!

 

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s