Un tomb vital m’ha fet repensar el tornar a escriure al blog, sigui qui sigui el que em vulgui llegir. Els moments de la vida que et fan sentir al final d’una etapa, o en els que veus com la teva percepció de la realitat varia, són instants que s’han d’aprofitar, fent bo allò de la resiliència.
Madurar. Sembla estrany que un pugui madurar als quaranta i molts anys, però quan ja venim d’una societat on les edats s’han anat endarrerint, no pren tanta rellevància. Mireu sinó com a madurat el President Mas pel que fa a les seves idees sobre la independència: no ho era, i ara és com un sant quasi màrtir.
Arriba un moment en que un aprèn a prendre’s les coses amb més filosofia, amb més relativitat; i entenent que no es poden canviar segons quines maneres de ser, més aviat al contrari, s’ha d’aprendre a potenciar allò que et fa diferent.
Avui som u d’octubre i possiblement això no durarà gaire, o qui sap, si aquest canvi porta a una escriptura quotidiana.
