Història


La meva mare sempre diu que rere d’un temps en ve un altre, que no tot dura eternament. Bé, suposo que això no ho diu només la meva, de mare. Segur que ho diuen moltes altres persones, normalment més enteses en l’esdevenir humà que ella.

Però que una persona del carrer expressi aquesta ja coneguda sensació de fluïdesa que després gent com Bauman extrapolen a camps de la sociologia i arriba fins i tot a la filosofia ens ha de fer veure que no canvien gaire les coses. La fluïdesa, la variació, ens pot acabar portant al lloc on va començar el canvi, al lloc on el riu de l’existència va ser primigeni.

Jo defenso la teoria de la corda històrica, que vaig expressar inicialment en un treball del Grau d’Humanitats, i en el que deia més o menys que la història era com una corda d’aquestes trenades que s’anava posant una part al cantó d’una altra, fent ziga-zaga. Hi havia molts punts de cohesió, molts camins diferents però no llunyans, i que en un determinat lloc d’aquest esdevenidor històric es tocaven, s’influenciaven.

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada s'ha publicat en decisions i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s