Ofensa


És un tema complicat saber on existeix la ofensa a una manera de pensar i de ser.
No és còmode barallar-se amb una amiga per raons de discriminació de gènere difuses, que no saps ben bé on arriba una o altra classe d’ofensa.

Primer, ja és una mala praxis la baralla, car el que hauria de ser és una discussió. Un no pot deixar que els seus instints més bàsics aflorin fins al punt de desitjar a qui presenta una altra opinió una mala existència.

Què cal fer doncs? El millor és parlar, discutir, rebatre, enriquir els pensaments propis i dels altres, escoltar i ser escoltat. Trencar la discussió amb un “jo no vull parlar més d’això” o “t’has quedat retratat”, i deixar una amistat no és cap solució.

La discussió va començar amb saber on acaba la discriminació per gènere i on comença la discriminació per creences religioses. Una dona pot negar-se a prestar un servei social a un creient d’una religió que no li permet mirar-li als ulls?

No és fàcil respondre a aquestes preguntes, però el que no s’ha de fer mai, crec, és no ajudar. Fes proselitisme de la teva causa, però no neguis una ajuda social a algú que de ben segur, la necessita.

A vegades els radicals no són a fora, sinó que estan dins del nostre propi cos, arrecerats en el nostre subconscient.

Advertisements

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s