Decisions


La meva mare ha deixat de fumar de cop, doncs una bona bronquitis li ha fotut un ensurt d’aquells d’ “olé”. És una persona molt vital, que als setanta-vuit anys ha hagut de prendre una decisió en la que li va la vida, i d’un dia per l’altre no ha fumat més.

Prendre decisions importants ens costa a tots, i només les prenem si tenim molta voluntat de gestionar el canvi que es produirà, o si aquest canvi és obligat. Desitgem que els altres ens ajudin, però si no som nosaltres mateixos els que ens decidim, no farem res.

Eduard Punset diu al seu bloc, en una de les últimes entrades, que per fi s’ha acabat amb la discussió entre els biòlegs reduccionistes, que ens diuen que les nostres emocions estan al mapa genètic, i la dels culturals (psicòlegs normalment) que ens diuen que les aprenem. Ell parla ara de la nostra possibilitat de gestionar les emocions.

Dins aquestes emocions hi podem posar la presa de decisions. Hem de saber gestionar les nostres decisions. Cal prendre una via sabent què comportarà prendre-la, i no només a nosaltres, sinó a tot el que ens envolta, al nostre ambient personal.

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada ha esta publicada en ambient, ciència, decisions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Decisions

  1. Francesc Herrera ha dit:

    No estic d’acord amb el que dius.Depèn de la situació i de l’estat emocional en el moment que les prens.Penso que les decisions que menys ens costa pendre són les importants,les que afecten al nostre dia a dia.Si et posen en una situació límit on està en joc la teva salut,família,…no tindràs cap mena dubte per molt dura i/o dràstica que sigui.Sempre hi han excepcions,però.
    Per contra,en eleccions més “neutres” que t’afecten en una proporció molt més petita tendim a fer-les trascendentals.
    Per cert!una cosa és el que t’ensenyen a la facultat i una altra molt distinta és el que finalment penses.És obvi (crec) que les nostres emocions no nomès responen a l’aprenentatge o a la genètica.Tot i que influeixen en gran mesura.

    • jordimota ha dit:

      Si, d’acord en el que dius al principi.
      En principi, el fet de sentir d’una manera o una altra vé de dos maneres: o per aprenentatge dels que ens envolten i el que ens envolta, o com diuen els biòlegs evolucionistes, de la genètica.
      Dawkins a “El gen egoista” ho posa tot dins el “sac genètic” i Focault en moltes de les seves obres, en el “sac conductivista”, i així d’altres grans científics i pensadors, tots molt interessants però que hem de saber garbellar…
      Lewontin, Rose i Kamin, al llibre “No está en los genes” ens donen una lliçó, val la pena llegir aquest llibre.

      • Francesc Herrera ha dit:

        Fa molt de temps que no llegeixo res relacionat,però a la conclusió que vaig arribar és que no nomès respon a un o un altre factor.Sòn molt importants però no definitius (encara que crec que la part més determinant és ambiental,però no ho diguis gaire per això)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s