Proïsme


Ara els bancs es queixen de que l’Estat dóna diners a les caixes que van “malament” i ells també en volen.

Tots fem el mateix, estem immersos en l’enveja. Volem ser més que el nostre veí. Gil Calvo ho diu al seu llibre “Una crisis crónica”, destacant que el problema del que estem passant ara és l’enveja.

Si. Quan vèiem que el nostre veí comprava una casa tan maca amb una hipoteca tan barata i que a més venia la seva antiga casa per una burrada de diners, ens menjava la nostra enveja. De seguida, a veure què ens donava el banc pel que teníem i el que guanyàvem.

Però el banc, gestor dels nostres diners, ens enganyava. Ens prometia l’impossible, i nosaltres, ja que ell era el nostre gestor de l’estalvi, ens el crèiem. Actuava – i actua- de xerraire, d’usurer del tipus de l’Edat Mitja.

I ara ens passa el mateix però a l’inversa. La por del nostre veí se’ns encomana i nosaltres, quan veiem que ell s’ofega, ens ofeguem més, encara que no sigui veritat. I els bancs feliços, com a bons usurers, s’han quedat els teus diners, la teva casa, i a més els ajudarà l’Estat a suportar el pes de tot això.

Tot i que la individualitat és un mal que es va estenent per tota la nostra societat, hauríem de fer un pensament. Cal canviar l’enveja per la comprensió i l’ajuda al proïsme. Ens necessitem tots.

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada ha esta publicada en altres, bancs, diners. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s