Una altra vegada faig referència a Punset. Ell diu que sortirem de la crisi quan ens enfrontem a la por i sapiguem fer el pas endavant per vèncer-la. El dia en que tota la gent estigui disposada a lluitar pel que vol i no tancar-se a la seva casa a aguantar els cops simbòlics dels que creuen que manen, sortirem de la crisi.
Punset defineix la felicitat com la total absència de la por. No serem mai feliços, de por sempre en tindrem a coses que no coneixem; però em de pensar en la por que tenim a d’altres aspectes que l’únic que fan és angoixar-nos per falta de decisió personal.
Totes les crisis històriques han portat un canvi (no vol dir una lluita física sempre), i ara n’hi ha d’haver un altre. Quan? Quan aquesta generació adormida de la que formem part es desperti del tot. Quan la generació X, que és com ens van dir, agafi les regnes.
Un llibre per llegir molt interessant: “El despertar de la generación dormida” de Guillermo Gómez-Ferrer. Ell diu: “Los miembros de la generación dormida tienen en común haberse cuestionado sus vidas ante la insatisfacción e su existencia… que va más allá de lo económico. ”
Un pot començar amb petits moviments, demanat el que és seu a la feina, no deixant-se trepitjar per el mal directiu i sabent què té a favor seu. Fer valer la seva veu sense cridar, caminar amb pas ferm sense donar cops de peu, amb fermesa.
JoPassavaPerAquí 