submissió


Avui començo preguntant-me com és que ara surt més a compte per a una empresa posar una persona que faci la feina de cinc a preu més baix que pujar el sou a cinc persones per què treballin més i millor.

O sigui, tenim al final sis persones que no treballen a gust, però resulten millor de preu, no?

Aquesta política empresarial s’ha posat de moda en aquests temps de la por. No podem queixar-nos de res davant l’amenaça de perdre la feina. Ni els treballadors que veuen el seu sou afeblir-se mentre puja el preu de tot, ni qui ha entrat de nou en un treball, precari, explotat, però una feina, i així ningú l’estigmatitza.

Potser arribarà el dia en que el mal empresari veurà que la cooperació és millor que la submissió. Més que res per què els submisos poden revoltar-se i qui coopera és una bona ajuda.

A Esparta, tenien un poble sumís, els ilotes. Feien les feines brutes de la ciutat i la família, però de tant en tant es revoltaven contra els ciutadans “lliures” i en mataven uns quants.

Podeu preguntar: i què els passava als ilotes després? No gaire res, els espartans els necessitaven per treballar mentre ells es reunien (perdó, lluitaven).

Un consell: veure la pel·lícula “El motí de la Bounty”.

 

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s