excompanys


Dissabte vaig anar a sopar amb els excompanys de feina. Va ser una retrobada molt maca, plena de sensacions que normalment sentien els altres, els que marxaven, i aquesta vegada em va tocar a mi.

Diuen que quan perds la feina, sents el mateix que en cas de dol. Es considera una situació d’estrès semblant a la pèrdua d’un familiar. Això devia de ser abans, quan la feina era per a tota la vida. Ara, segons les condicions, és un alliberament i una oportunitat de créixer i desempallegar-se d’obligacions sense preu.

El que no té preu (com l’anunci) és l’amistat creada en quatre anys de treball, i més estant en contacte diari amb aquest capital humà, que no es mereix un mal directiu, i és qui realment fa rutllar l’empresa.

Per altra banda, nous reptes, noves emocions, noves ganes de fer, de sentir, d’experimentar… això sí que és viure!

 

Anuncis

Quant a jordimota

Àvid de saber.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s